Un descens ràpid cap a l’Empordà  acompanyat de l’ Àngel i un ascens igualment veloç de tornada. El paisatge, comparat amb primaveres d’altres anys, es mostra  vestit d’un verd tan exuberant que no té  res a envejar al nostre propi. El trajecte, embolcallat per boirines i ruixat per una pluja intermitent, ha estat, sortosament, poc transitat. El retorn a casa s’ha produït sense cap incidència destacable.

Ara bé, les penalitats físiques que el cos pateix fruit del tractament… millor que es quedin confinades al racó silenciós de la memòria. No caldria, en aquestes paraules, donar-los espai ni veu.