Crònica de dotze dies
Torno a trepitjar casa meva, i ho faig amb una sensació barrejada de fragilitat i una força que desconeixia. Han estat dotze dies llargs i intensos a l'Hospital Clínic de…
Torno a trepitjar casa meva, i ho faig amb una sensació barrejada de fragilitat i una força que desconeixia. Han estat dotze dies llargs i intensos a l'Hospital Clínic de…
Hola a tots i totes, estimada comunitat, De vegades, la vida té els seus propis plans i un ritme que ens sorprèn. Quan creiem que tenim un camí traçat i…
Hola, amics i amigues! Avui us vull parlar d'un llibre que em va deixar una empremta inesborrable, d'aquells que et remouen per dins i et fan pensar durant dies: "Assaig…
Ahir vaig tenir una visita clau a l'Hospital Clínic de Barcelona. Em vaig trobar amb el cirurgià que portarà el meu cas, un professional sorprenentment jove que em va transmetre…
He llegit "L'home que es va enamorar de la lluna" de Tom Spanbauer en castellà -però hi ha una traducció al català de l'editorial Males Herbes S.P.C. La història, un…
"Els Nois", llibre d'en Toni Sala “S’han mort tan joves que s’han endut tota la vida del poble, devia pensar el camioner. No has aparcat a Vidreres, has aparcat al…
S'ha instal·lat una treva. Un temps de calma i espera s'estén davant meu, com una clariana enmig del bosc. És una pausa necessària, però no del tot silenciosa. De tant…
Avui era un d'aquells dies marcats al calendari que preferiria saltar-me: tocava el canvi de sonda. Cada dos mesos, la mateixa rutina i, sobretot, la mateixa por. Una por real,…
Cada dia, el mateix balcó em retorna una imatge que podria ser un quadre. Seria fàcil sucumbir al seu encanteri romàntic: la simfonia de colors que les estacions orquestren, la…
Estic perdut. Perdut a Colorado, en plenes muntanyes Rocalloses. El meu refugi, i la meva presó, és un hotel sinistre i gegantí, enfilat a la muntanya a seixanta-cinc quilòmetres del…
Tot va començar amb el que jo anomeno "la recepta". No portava el segell del metge, sinó el somriure còmplice d'una infermera. A principis d'abril, entre un tsunami de papers…
He parlat amb el doctor que supervisa el meu cas. D'un total de quatre sessions de quimioteràpia previstes inicialment, ja n'he completat cinc. La sisena, programada per a demà, ha…
Entrava per la porta de la sala amb la mascareta posada. L'entrada a un univers paral·lel on el temps semblava tenir les seves pròpies regles. Cinc hores. Un compàs inamovible…
Hi ha llibres que un llegeix i que, passats els dies, s’esvaeixen com una boira de matinada. N’hi ha d’altres, però, que s’instal·len dins d’un, que remouen les aigües mortes…