Després de la teranyina de dies feixucs – la tarda del dimarts esllanguida, el pes del dimecres i la rutina del dijous – una nova onada començava a inflar-se. L’energia, fins llavors adormida, es desperta amb la parsimònia d’un riu que creix després de la pluja.
Avui, a la llum tènue del matí emboirat he portat al Luke a passejar. Més tard he volgut anar a fer un tomb amb el cotxe. La carretera cap al Coll s’ha desplegat com una cinta grisa, i el petit Cantonigròs ha aparegut com una sorpresa amagada entre les muntanyes i la boira . La conducció, a aquella hora primerenca, ha estat un plaer subtil: el tacte del volant, la resposta àgil del vehicle, les meves sensacions en la conducció, la frescor de l’aire entrant per la finestra.
Una simfonia de sensacions que em reconcilia amb el moviment i amb el món.
13/04/2025 – Diumenge de Rams