El comportament del Luke cap a mi ha canviat subtilment, com una brisa no esperada. Abans de la intervenció del dia quatre , el seu hàbit era passejar per la terrassa o per l’ample terreny darrere la casa. Cada hora o hora i mitja, obria la porta del menjador amb un aire inquisitorial, esperant, potser, un premi per omplir la panxa o una breu passejada.
Però entre el 4 i el 10, tot va canviar. A les set del matí, sortia a la terrassa, on l’Àngel el venia a buscar per fer un passeig -una crida i una nyinyolera d’alegria confirmaven la trobada. Després del passeig, em saludava i ja no demanava res més durant el dia. No apareixia més a la porta del menjador per reclamar res. Aquesta rutina continuava fins a les sis o les set de la tarda, quan l’Àngel o la Tieta Montserrat el venien a treure de nou.
El seu comportament donava la sensació que percebia que jo, en Jordi, no estava en condicions per dur-lo de passeig, que no m’havia de molestar. Tot ha començat a canviar avui divendres 11 d’abril. La rutina habitual de llarg passeig amb l’Àngel -van veure un cabirol- i el retorn a casa es va seguir fins aquí. Però heus aquí el canvi: mitja hora després, fa una murriada a la porta del menjador i es planta davant meu amb una petició -portava una setmana sense fer-ho. Tres quarts d’hora més tard, una nova visita inquisitorial.
Crec que percep que el meu estat vital comença a recuperar-se lentament?
Divendres, 11 d’abril de 2025
