Aquest matí que anticipa la festa de Sant Jordi de demà, tocava fer l’analítica, pas obligat abans de la segona sessió de quimioteràpia de demà: cinc hores i una bomba de medicació per a tot el dia següent. Això suma vint-i-nou hores de còctel químic si no vaig errat comptant.
Però el dia ha començat amb un sotrac. El cotxe, amb només vuit mesos, s’ha quedat completament sense vida. Ni obre amb el comandament. Sembla que la petita bateria encarregada de connectar-lo, detectar la clau i engegar-lo hauria dit prou.
He hagut de trucar de pressa, i els meus Àngels de la Guarda, que per sort en tinc més d’un, s’han posat en marxa: L’Àngel i la Rosa m’han rescatat i he pogut arribar a temps per fer l’extracció de sang. Un que es compra un cotxe nou per evitar problemes… Però sempre en sorgeixen de nous, sembla que no se’n pot defugir, i toca fer-los front.